1. |
Intro
01:00
|
|||
2. |
I. Antígona
01:39
|
|||
|
‘Antígona’
(Sóc)
Dins la closca helicoïdal cerco l’estel dels ínfers.
En el vertigen del trànsit, vull perdre’m i trobar-te.
M’embolco de presència fosca emmudint per oir-te,
I em pertorba la certesa escopint laments d’argila.
El sol dels vius m’encén, com l’espurna a la pira.
(Imploro)
Rebo besllum tentinejant i s’esberla el marbre corpori en esquerdills,
quan la claror de la vesprada es contagia del cant insistent dels grills.
Concreixo, alhora, amb la carn del pensament com receptacle de fruits.
Persisteixo, vibrant fràgil, amb cor, que dels trossets en surtin càntirs.
On és la deu de llum?, Digues!, On és la deu que avorta tota mort?
(Invoco)
La serp pon claror, dins l’ou, de forma secreta.
Que la veritat es faci lloc i llar on emmirallar-me,
que em perfumi d’imatges mudes on silenciar-me.
Que el brogit d’estelles sigui com remor de l’alba,
fent que l’aigua corri prenyada de cant de calma.
Piròmana d'Argos
|
||||
3. |
II. La nit
01:55
|
|||
|
'La nit'
Bressol de brac,
silencia el bram.
Sóc filla del bac,
en l’ací i l’ara.
No desitjo ni el tast de la parva
... L'estigma invisible viu del niu buit.
Espero, sola, sols al broll de l’alba.
I sóc com l’espectre d’una larva,
en aquesta nit d’entranya blava.
Amanyac antic de pedres pulcres,
... El sobresalt és pres pel cant fet carn.
Espero, sola, sols sons sords i magres.
I sóc presa de la pietat de les tombes,
en el ressò inexorable de les bategades.
No és pas el llenguatge serè de l’escolta,
... La presta vana parla humana - parla.
Espero, sola, sols donar-me’n la volta.
I estic atenta als llavis nivis d’allò pur,
en el culte ocult de donar-me a la llum.
Ser ombrívola absència d’arrels secretes,
... La pretèrita sort citant mort i amor d’or.
Espero, sola, sols la sal de les tempestes.
I sóc el deliri de les flames projectades,
en el vacu acurat de l'atemporalitat.
Qui se’m presenta, a mi, que, sola, sols sóc?
|
||||
4. |
III. Somni de la germana
01:25
|
|||
|
‘Somni de la germana’
(Jo en pretèrit imperfet…)
Em vaig creure ocell fet de salobre:
El sòl ja no trontolla, si el cel s’obre.
Fondre’m de llum, no en canelobre:
El pit no s’esmuny, si el cap s’obre.
(Nosaltres quan jo era…)
Sentim el secret veient els boscos vestits de porpra:
el joc ha estat sempre escoltar la sang sens veure’ns,
El vincle, un cercle on els rumbs descansen i, alhora,
el pes d’anar enrere, el cim d’una muntanya angosta.
(Nosaltres quan és ara…)
Ascendim per la cura d’escales a llocs de pell nacrada i
apareixen guspires suspeses en una cúpula encantada.
Sistemes cristal·lins neixen dins la polpa d’una poma i
la cavitat que ens habita creix fent a la llum sonora.
Alenem arreu el ressò de bellesa microscòpica i
oferim de nosaltres fragant saviesa acromàtica,
en bevem i una veu,
veu…
Som al seu jardí tres flors vermelles.
Piròmana d'Argos
|
||||
5. |
V. Anna, la dida
02:49
|
|||
|
-
|
||||
6. |
VII. La harpia
02:32
|
|||
|
'La harpia'
Raons corbes, engany del teu plomatge, espill verdós del sol, parany de seda tens per carn. Et començo a definir, t’apropes xiuxiuejant a cau d’orella i dius que el meu cor és el d’un corb. Vols atraure’m a la nit dels sords. Vols que de les corbes del teu llenguatge en faci capoll d’insecte. Bé podria haver decidit fer ús del meu plor per acatar les ordres dels homes, però el meu llenguatge no és bellesa ni terror, és misteri fet d’amor, és l’or fet de tot. Els homes et somien i tu vols fer-los creure que aliment de vida sols és pena. De raó és feta la teva mirada, niu de l’elaboració no encarnada. Disfresses les ganivetes que tens per plomes d’hipocresia ingènua. I el teu cant fet de gralla vol confondre allò que no es talla. Jugues amb l’elecció dels homes, els allunyes de la cavitat ressonant del buit, venent riqueses fetes de desfetes. Pretens amb les paraules desembastar la unitat. Però a mi, a mi no m’enredes en el teu desfer les bastes. Et tinc present, dins un racó de mi, t’alimento reconeixent-te, perquè no t’escapes d’aquest món, com tampoc hi ets per sobre, imitant la omnipotència. Però no és la por qui em fa fer-te presència, és veritat, és sang, sacrifici engendrant-se en llum. T’oeixo i d'oir-te ordeixo el meu ser íntegre. I ja pots tocar la gralla, tant m’és vesc biliós del pensament, tan sols ets un espill del sol. Com vols l’atac sense jo dur escut? La meva llei no és feta de contraris.
Piròmana d'Argos
|
||||
7. |
XII. Els desconeguts
01:02
|
|||
|
‘Els desconeguts’
Amor diu a un captaire:
‘Vens i vols escoltar de prop i és de lluny com et sobrevindrà. Vindrà com un oreig entre les costelles, en aquesta existència terrena, el record de la infantesa. El que és pur es farà veu i veu enterrada florirà mansa. Bàlsam serà quan lliure el deixis anar. Si alguna vegada l’has reconegut en tu, a tu tornarà quan el cor obris. Captaire, capta el perfum d’aquesta llum que va ser engendrada de la sang sacrificada. Pren-la com llavor vibrant de vida. I si el plor se t’escapa, perquè la veritat oblidada ha estat il·luminada, rega amb ell la grana. Contempla com la vida s’obstina a ser i reconeix-la unida. I si et sents escampant el ser en esquerdills, recull-los i amaga’ls dins l’alambí. Que de la història en sorgeixi secret aliment per l’ànima.’
Piròmana d'Argos
|
||||
Piròmana d'Argos Susqueda, Spain
Piròmana d’Argos / Artista transdisciplinar.
If you like Piròmana d'Argos, you may also like:
The Fifth Season (Versions)
by Lafawndah
featured on Bandcamp Radio Apr 9, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 9, 2024
go to album
featured on Bandcamp Radio Apr 9, 2024
go to album
A chance meeting between likeminded artists resulted in this work of radical experiments on the edges of pop.
go to album
Diamanda Galás In Concert
by Diamanda Galás
A live record from the legendary Diamanda Galás finds the artist exploring the outer fringes of pop with only her voice and a piano.
go to album
The Brooklyn-based cellist cultivates a digital forest with an astonishing array of sounds.
go to album
We Have Dozens of Titles
by Gastr del Sol
A new compilation of studio recordings and live rarities captures another side of ’90s experimentalists Gastr del Sol.
go to album
